PORTAL POÈTIC DEDICAT AL DRÍS

 

Aquest espai ha estat creat especialment per estudiar, crear i aprofundir la figura poètica del drís.

 

 

 

 

 

 

 DRÍS EN SÍSTOLE   DRÍS EN DIÀSTOLE   DRÍS EN SÍSTOLE INTERNA

 

  (2-2-1)                          (1-2-2)                      (2-1-2)

 

 

POÈTICA

MONTSE GERMÀ I PIFARRÉ

Escric bàsicament en vers: haikús, tankas, sonets, indrissos, drissos, poesies de vers lliure..., tot i que també he experimentat altres gèneres literaris com el conte, la carta literària o la narració breu. Em fascina la natura i fotografiar-ne els detalls, on descobreixo poesies a racons imprevistos. Per aquest motiu n’ajunto els dos arts i tot sovint componc fotopoesia.  

La vinculació amb la poesia em ve des que era una nena, quan la meva padrina materna en comptes d’explicar-me rondalles, contes o llegendes em llegia poesies del llibre El trobador català, d’Antoni Bori i Fontestà, i algunes composicions del qual me les feia aprendre de memòria per recitar-les en veu alta.

El llibre que em va despertar el gust poètic va ser “Les flors del mal”, de Charles Baudelaire, i l’obra que m’ha ajudat a entendre la poesia és “Noves cartes a un jove poeta”, de Joan Margarit. També m’han influenciat altres autors i autores que, encara avui, en són els meus referents, com per exemple,  Shakespeare, Matsuo Basho, Antonio Machado, Vicente Gallego, Giocconda Belli, Carles Riba, Pere Rovira, Miquel Martí i Pol, Salvador Oliva, Maria Mercè Marçal, entre altres.

Vaig escriure els primers versos als dotze anys, com un joc. Aleshores em feia gràcia de fer  rodolins i de posar lletres meves a cançons que m’agradaven. Es pot dir que m’inicià a la poesia cap als vint anys, però no va ser fins cap als trenta i pocs anys quan començava a publicar textos a les revistes de Cervià i Bellvís. També feia poemes per a esdeveniments locals: festes de la gent gran, pregó de Reis, defuncions, Dia de la Mare... Per això, el llibre Remembrança, publicat l’any 2008, recull algunes composicions que, en certa manera, m’han marcat l’inici de la trajectòria poètica.

El mateix any, vaig utilitzar el model poètic indrís per a una exposició fotogràfica, atès que feia pocs mesos que l’havia descobert. Per aquest motiu l’any 2009 vaig escriure Efectes naturals, el primer poemari  amb indrissos en català, editat per l’editorial Fonoll. L’agost d’aquell mateix any, però, mentre revisava les darreres galerades del recull, a partir d’aquella poètica, descobrí el dris, que és una reelaboració estròfica de l'indris.

 

En conclusió, relacionar-me amb la poesia és un exercici mental que m’estimula la creativitat, la qual cosa em fa estar en pau amb mi mateixa i alhora em fa explorar els itineraris espirituals més íntims. I és que la poesia em fa veure la vida des d’una altra perspectiva, fet que m’ajuda a suportar millor la vacuïtat rutinària. Per a mi versificar és molt més que un hobby; el considero un fabulós afer capaç d’endinsar-me en un món fantàstic.

Escriure gairebé cada dia és la meva manera de representar la realitat del que m’envolta. No obstant això, penso que tant en poesia com en qualsevol art cal aprendre dels grans mestres i, per tant, és fonamental conèixer bé les eines de treball. També crec que és imprescindible deixar reposar els textos, a fi de detectar millor aquells mots mal posats que poden arruïnar un escrit. Per aquest fet, abans de donar un poema per bo normalment hi reflexiono infinitat de vegades i, tot i això, molts cops encara se m’escapa algun detall fora de lloc que discrepa amb la reflexió final del contingut.

Desitjos (Dris en sístole)

 

Desitjo l’Edèn,

els ulls de l’eufòria,

 

l’edat de la calma,

 

l’enigma dels anys...

 

 

Aspiro l’autèntic.

 

--------------------------------

 

La poesia (Dris en diàstole)

                                                                                                                                                                                                                       

M’adreço a ella;                                        

 

la inoportuna musa,

sovint imprevisible.

 

De vegades és grata

 

i altres, fugissera.

 

----------------------------------

 

Optimisme (Dris en sístole interna)

 

Des de la ignorància,

apegada al meu jo,

 

dono forma al no-res

 

i m’acontento amb els petits detalls

 

que em sorprenen constantment.