10è aniversari de l'atac terrorista de l'11s de 2001 a les Torres Bessones de Nova York

Duien la llum de la lluna

clavada al pit,

 

mentre avançava l’escena

horripilant

 

i el fum feia olor de pànic.

 

Montse Germà 9-9-2011

Persones com tu i jo
que treballaven per viure.

Aquell matí es van llevar,
com un dia qualsevol.

Ningú s'imaginava el succés.

 

Montse Germà 9-9-2011

Volava junt amb la vida,

mentre deia adéu al món

 

que li negà l’existència.

 

Descendí fins a l’abisme,

al ritme del desenllaç.

 

Montse Germà 9-9-2011

Impunitat esfondrada, valors enrunats.
Vides amerades de dolor i por.


Rius de pols i cendra enfonsen l'últim alarit del
gegant de pedra.


Sols hi queda el cant feréstec de la mort estratega.

 

Maria Martínez Pérez (enviat el 9-9-2011)

Película, realidad,asombro y miedo.
Fuego, humo,cielo y abismo.

Penumbra, polvo, prisa y soledad.
Tristeza, refugio, gritos y silencios...

Y muerte y dolor y lágrimas y muerte.
Consuelo Varela Fernández (enviat l'11 de setembre de 2011)


Tot és destrucció,
enuig, impotència...

"New York has died."
És una extensa tomba,

desolada, sadolla de clams enterrats.

 

Montse Germà 11-9-2011

La pols cobreix de cendra la vida d'innocents
manllevats pel fanatisme religiós .

La teva mirada descansà el seté dia ,
la fascinació per tu perdura sense estima pel proïsme.

Quan tornes , què ens demanaràs , Absent?

 

Antoni Cànovas (enviat l'11 de setembre de 2011)

Neixen els pecats d’una disfressa.
La nit plena d’esparvers desferma

la crueltat amagada als llibres:
és la certesa, la veritat,

l’odi profund dels voltors sense ànima.

Al cor,
la pols és fa silenci.

 

Josep Vila Teixidó (enviat l'11-9-2011)

 

Cal aclarir que en aquest drís l'autor ha afegit un clam final complementari a l'estructura estròfica del drís per què, segons ell, així li ho ha marcat la seva veu poètica.

HOMENATGE A J. V FOIX

25è aniversari de la seva mort

HOMENATGE A J.V FOIX (drissos)

 

J. V Foix naixé un 28 de gener de 1893

a l’antic poble de Sarrià (avui barri barcelonès).

 

Fou un destacat poeta, periodista, assagista...

 

Rebé el premi d’Honor de les Lletres Catalanes,

la medalla d’or de la Generalitat de Catalunya... Ara és un mite.

 

 

 

“M’exalta el nou i m’enamora el vell”,

deia J. V. Fox en un dels seus brillants poemes.

 

Aquest diumenge, 29 de gener,

se celebra 25 anys de la seua mort.

 

Per això, amb aquest viu homenatge, enalteixo el rimador.

Tu sobrevius

 

amb estrelles de paraules

brillants i eternes.

 

Refàs el temps

amb antics records solemnes.

Les guerres porten desunió.

L’aire que s’hi respira és ple fum.

 

Omplim de Pau els cors

a cada part del món.

 

Pintem la llum del sol de tendre AMOR.

 

 

PAU

 

Un mot capaç d’abraçar el món,

que aclama als quatre vents felicitat,

 

i s’estén arreu en busca d’amistat.

 

Només calen tres lletres per desfer

els conflictes i l’odi de la gent.

 


AMOR I AMISTAT
 
L’horitzó és un tapís de núvols
 que embolcalla la pell de la humanitat.
 
Al cel, els ocells hi voleien
 i dispersen, plegats, son cant de Pau.
 
L’horitzó és un núvol d’amor i amistat.

 


INSTANTS DE PAU
 
contemplo la pau cristal•lina,
feta d’imatges hivernals,
 
mentre els àngels de vidre
s’abracen la quietud del defora
 
i protegeixen l’immaculat escenari.

 

 

FELICITAT

Si em vols estimar, regala’m un bes
que dugui el bon gust del teu bon besar.

Deixa’m descobrir el goig del petó.
Així, junts, després, podrem definir

la felicitat que ens hem regalat.

 

17 de març, Dia de la Poesia Catalana

JUNTS

 

Junts conreem el nostre amor de pàtria:

aquell que neix al camp, i es menja la llavor

 

de l’arrel, dispersa pel llaurat.

 

Desxifrem el desig d’una llengua ben viva,

que esclata, als quatre vents, amb clams alliberats.

FLAIXOS

INSOMNI

Llevar-se d’hora, amb el cap espès,
com si la nit hagués maltractat la pensa.

Les insomnes hores han esdevingut eternes,
entre llençols rebregats de nerviosisme.

Llevar-se d’hora, rebobinar l’escena de nou...

 

AMB UNA MICA DE SORT...

 

Avui, sense mirar enrere, invocaré els déus olímpics
amb el sisè sentit de la vida, com si fos una altra dea.

Si tinc una mica de sort, apagaré les espelmes a la primera bufada.

Després de les postres, però, badaré una estoneta
i, amb una mica de sort, potser escriuré algun poema.

 

EL MEU MIRALL

 

El meu mirall m’observa

amb ulls de poesia.

 

Una mirada màgica

de presents impalpables.

 

Cal veure’l per mirar-s’hi.

 

ALLIBERAMENT

 

Esberla al temor per alliberar-lo

d’aquelles foteses que dormen amb tu.

 

Ja arribat l’estiu. És temps d’airejar

la pols d’un hivern, fosc, que no va enlloc.

 

Ara, però, l’instant fa olor de malva.

 

ARA MATEIX

 

Ara mateix vull La llum d’aquests versos,

per endreçar una mica el meu cor.

 

Ara mateix La destresa m’ignora;

sóc La pols que de pressa s’esmuny .

 

Ara mateix necessito recursos.

 

OMBRA I QUIETUD

 

L'ombra es fa quietud

quan tu i jo l'envoltem,

 

i l'estona esguarda

la inerta opacitat,

 

mentre els dos som silenci.

_______________________________________

 

17-4-2011 Traducció (Anna Tortosa)

 

La sombra se hace quietud
cuando tú y yo la rodeamos,

y el tiempo circunda
la inerte opacidad,

 

mientras los dos somos silencio.

 

FOSCOR

 

Quan obres els teus ulls,

tot és senzill d’entendre.

 

De prompte s’ha fet fosc

en la mirada trista

 

que ressegueix l’absència.

 

FORA DELS LÍMITS

 

M’esmerço en copsar ritmes,

fora de límits gosats.

 

Avui em faig de nit,

demà, no ho sap ningú;

 

ni tan sols jo ho sé.

 

UNA SOCIETAT DESCOMPOSTA

 

Els dies mosseguen com a llops

famolencs, que deambulen, esmaperduts,

 

i es mengen les restes putrefactes

d’una societat descomposta.

 

La vida, però, sovint, s’alimenta de somnis.

DRISSOS DE TARDOR

La llengua del bosc llepa la fullaraca seca
mentre els arbres sacsegen la testa,

pintada de màgics ocres sedosos.

En tot l’entorn, però, s’hi respira
una mansa quietud que m’enamora.


(Fotografia de l'autora)— Parc Natural d'Aigüestortes

Tot esdevé compassat i plàcid:

el rostre de la fullaraca caducifòlia,

 

la nuesa de la tranquil·la sèquia

que arrecera l’alenada fugissera...

 

Cada detall m’allibera, en silenci.

85è aniversari del pare

QUAN ERA JOVE

 

Quan era jove, la vida m’oferia

un regal a cada instant,

 

malgrat la situació adversa

de dies de postguerra.

 

Ara, empleno la buidesa del vell temps.

UN TAPÍS D'INSTANTS

 

El passat és un tapís d’instants,

dels quals, n’he esquivat la inexperiència

 

i m’he fet una cuirassa

 

per soplujar-me de les tempestes.

Avui tinc la pell dura i sóc de suro.

VERITATS INEXPLORADES

 

Mirada d’infant xiroi

reblerta de veritats secretes,

 

coronades amb la innocència

d’unes pàgines inexplorades,

 

les quals feien olor de paper nou.

POEMA PER A L'AHIR

 

Les hores han viscut

amb contínues sorpreses.

 

Ahir anava en bicicleta,

i duia pantalons curts,

 

i la mare somreia a prop meu...

LA TEVA MIRADA

 

 

Cobreix els instants

i s’empara en el temps,

 

com aquell que delimités

els anys i les seves foteses.

 

A cops de vent, procura resignar-se.

LA CANÇÓ DE LES FONTS

 

Tants anys com han passat

i les fonts de les Besses

 

encara canten la mateixa cançó

 

de quan era jove.

Ara, però, l’entonen amb més mestratge.

 

MIRADA ANTIGA

 

 

Sovint, aplego records i permeto

que l’ahir apropi la fressa

 

dels instants, en blanc i negre.

Aquests vuitanta-cinc anys, però,

 

estan pintats de tots colors.

 

LLOANÇA DEL QUE TINC

 

Tinc muntanyes de vivències,

i gairebé he fet el cim.

 

Tinc imatges que m’ajuden

a descobrir nous horitzons,

 

fets de carícies i d’il·lusions.

 

DIA MUNDIAL DE LA POESIA 2015


OCELLETS (Alma- 3 anys)

 

Els ocellets canten

cançons de primavera.

 

Piu, piu, canten tots.

Piu, piu, canten al cel.

 

Piu, piu, el sol se’n riu.


 

LA TRANQUILITAT (Cosmín)

 

L'amor que parla

 

a la terra.

Toco la pau i enterro la guerra.

 

L’amistat infinita

 

que abraça l´ànima.


 

LA PAU (Lada)

 

Un gat que miola

a dalt d’un teulat.

 

El cargol l’escolta

 

mentre  el sol escalfa

 

la pau de instant.

 

 

EL COR BATEGA (Mariona)


El cor  humil  batega fort .

 

Els sentiments són com les flors  que

neixen amb la força

 

de l´amor extraordinari

 

Capaç d’estimar.



AMOR A LA TERRA (Sheila)

 

Cuidem el món

 

per tenir la felicitat

de cada dia.

 

Només si estimem la Terra

la nostra vida serà AMOR.



CINC FOTOPOESIES QUE FORMEN LA PRIMERA PART DE L'EXPOSICIÓ "MÉS ENLLÀ DE LA MIRADA"